P.N Serra de Neyba

La Serra de Neyba ocupa part de les províncies Elías Piña, Sant Joan, Independència i Bahoruco. Està formada per dues cimes paral·leles: una septentrional de menor altitud (fins 1,700 m), que és la prolongació de les Montagnes Noires (Muntanyes Negres) d'Haití, i un cim principal al Sud, que és la prolongació de les Montagnes de Trou d'Eau d'Haití. Les dues cimes estan dividides per una vall que es va estenent des de Fondo Valle fins Vallejuelo.

Serra de Neyba

Font: http://jmarcano.netfirms.com/cobahor/sierra/vecinas.html

La geologia de la zona afecta al comportament de les aigües. Es tracta d’una àrea de calcàries amb poques corrents superficials, ja que l’aigua s’escola per la roca i circula subterràniament per aqüífers que desemboquen en forma de fonts al Llac Enriquillo.

Al inventari preliminar de flora vascular s’han identificat 630 espècies i 401 gèneres. Pel que fa a les espècies endèmiques, el parc representa un 27’6% del total del país. Pel que fa a la massa forestal, cal destacar que queden poques zones de bosc verge. Trobem diferents tipus de vegetació:

°          El bosc de pi obert, principalment de pi crioll ocupa un 1%.

°          El bosc latifoli nuvolat: es troba a la part més alta de la serra. Principalment es troba palo de viento (didymopanax tremulus), Podocarpus aristulatus, palo de cotorra (Brunellia comocladifolia), violeta cimarrona (Turpina picardae).

°          El bosc latifoli humit: representat principalment per guárana (Cupania americana), palo de peje (Picramnia pentandra), aguacatillo (Alchornea latifolia), copey (Clusia rosea).

°          El bosc latifoli semihumit: sobretot a la vessant sud. Es la zona de major abundància de caoba (Swietenia mahagoni)

°          El bosc sec: aproximadament el 25% del parc. Presència de almácigo (burcega simaruga)